Autors | Andrés Piqueras |

4 de desembre de 2025

Andrés Piqueras presenta una anàlisi en profunditat de l’estat actual del capitalisme, identificant la sobreacumulació de capital com la seva malaltia crònica i observant les seves implicacions. La idea principal gira al voltant de com aquesta condició ha portat a una multitud de problemes socials, econòmics i ecològics, culminant en l’escalada militar i la violència com a mitjà de control dels recursos.

Mentre el capitalisme desenvolupa les forces productives, va incrementant l’ús de maquinària, robotització i, ara, de la intel·ligència artificial, per substituir el treball humà. Aquesta substitució augmenta la proporció de “treball mort” respecte al “treball viu”, causant una contradicció fonamental que provoca l’actual crisi de reducció de la plusvàlua, per a la qual el capitalisme li resulta cada cop més difícil trobar solucions.

A mesura que la tecnologia redueix el temps necessari per produir mercaderies, el seu valor disminueix en conseqüència. El capitalisme respon produint més dels mateixos béns i expandint contínuament els mercats per mantenir la rendibilitat. No obstant això, aquest camí és insostenible, ja que els mercats i els recursos planetaris són finits. A mesura que els recursos s’esgoten, els sectors dominants del capital es tornen cada cop més desesperats per controlar els recursos restants, creant tensions creixents en el sistema econòmic mundial.

La rendibilitat decreixent condueix a un desplaçament de la inversió productiva cap a l’especulació financera. El capital té tendència a revertir a la seva forma simple, com a diners, en lloc d’invertir-se en producció o treball. Això crea una enorme bombolla de “capital fictici” —p. ex.: accions, deute públic, diners bancaris i derivats— que en realitat és deute, i una bona part del qual es basa en la suposició d’un hipotètic valor futur. Aquesta financiarització ha generat un endeutament generalitzat que actualment ronda el 360% del PIB mundial, creant una estructura econòmica insostenible que circula en gran mesura a través de diners que en realitat no existeixen.

A mesura que el poder econòmic disminueix, la violència es converteix en l’eina restant per mantenir el domini, fent que totes aquestes contradiccions convergeixin cap a la militarització i la guerra.